un personatge per a un relat col·lectiu

personatges-itinerants.jpgNa Tonina corria com una esperitada, travelava i s’aixecava en un sospir, un cop i un altre, un carrer més i ja hi seria, començava a faltar-li l’alè, quan va fitar el portal redó de ca don Bartomeu, i pogué veure que una de les fulles d’aquelles portes feixugues –de nord vell- estava oberta, com sempre.
Sense tocar, s’endinsà cap a dins de la casa, d’on sortia un renou eixordador.
– don Bartomeu! don Bartomeu!
– Qui hi ha? –demanà, cridant, el metge-.
– Vengui amb mi, ràpid, que na Llúcia s’ha fet un trenc al cap! –na Tonina ja havia arribat a la saleta del segon aiguavés-.
– Tonina, a poc a poc! … que trencs se’n fan cada dia, però partits com aquest només n’hi ha un cada quatre anys!.
Don Bartomeu estava mirant la final del Mundial de futbol, mentre escoltava el mateix partit per la ràdio, amb el volum a rebentar, degut a la seva sordesa.
Na Tonina, en sentir aquella resposta, tornà de tots els colors. I no es pot dir que li vengués de nou, ja que don Bartomeu, el metge titular del poble, tenia la gent acostumada a aquestes sortides de to. Però la urgència del moment deixà na Tonina sense poder articular paraula i girà cua, cap a ca la seva germana Llúcia.
Quan hi arribà, don Bartomeu ja hi era. Havia mal aparcat el cotxe just davant del portal i s’havia precipitat a assistir l’accidentada.
– Res. No ha estat res –va dir don Bartomeu, en veure entrar na Tonina-. Amb un parell de punts en tindrà prou.
– No sap quin ensurt, quan he sentit el renou dins la cuina i l’he trobada estesa a terra.
Na Llúcia s’havia enfilat en una cadira per arribar a la xocolata, que la seva germana amagava damunt un escudeller, tapada amb una olla, perquè el metge li havia aconsellat que no en prengués.
Després de cosir la ferida i assegurar-se que l’hemorràgia s’havia aturat, don Bartomeu agafà el maletí disposat a tornar-se’n aviat per veure acabar el partit.
– Que prengui aquest analgèsic cada vuit hores, si té mal de cap. Si no, que vengui a la consulta d’aquí a un parell de dies.
– Gràcies don Bartomeu ¿què li devem? –demanà na Tonina-.
– Res. Me’n torn a veure si encara arrib a temps de veure acabar el partit.
Just quan arribava a ca seva, caixes destrempades, l’àrbitre assenyalava el final del partit: Brasil 2 – Itàlia 0.
– És molt gros, l’assumpte! Ni mirar el futbol a ple, me deixen. Al menys, ha guanyat Brasil.

Aquest personatge de don Bartomeu l’he creat per a un relat col·lectiu, on hi participen blocaires de diverses zones dels Països Catalans, amb les característiques pròpies de la parla de cada lloc. Ja veurem què en sortirà, d’aquest trempó.
Si us interessa conèixer els altres personatges, i seguir el relat, el trobareu al bloc Personatges itinerants.

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en aficions. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a un personatge per a un relat col·lectiu

  1. Carme Rosanas ha dit:

    Doncs ja et pots anar pensant amb qui el fas ensopegar aquest Don Bartomeu… ja tens uns quants personatges per a triar. I ja pots anar preparant el teu següent relat… Et tocarà el dia 17 de gener. I el 31 també. I el 14 de febrer i el 29.

  2. caterina ha dit:

    És un bon relat! Entre tots esper que en treguem l’aigua clara. No sé jo. La cosa s’està embullant molt jeje 😉

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s