mirall trencat

mirall-trencat.jpgMercè Rodoreda començà Mirall trencat a Ginebra l’any 1968 i l’acabà a Romanyà de la Selva el 1974. És una novel·la madura, contada des dels diferents personatges com a trossets trencats del mateix mirall. Si un personatge té més pes que la resta, diria que és n’Armanda, la minyona fidel de Teresa Goday, o la senyora Teresa de Valldaura.

Només hi ha un personatge amb més protagonisme que aquest, del que tan sols no se’n parla directament, però que és l’autèntic eix de la història: el temps. El temps que ens consumeix a tots i a tot. El temps que passa com el vent gèlid del nord i se’n du tot el que troba al seu pas. No deixa ni rastre. No queden ni les rates.

És una història trista, molt trista. És admirable com l’autora va teixint una teranyina que acaba per envoltar el lector d’una tristesa immensa fins a la paralització absoluta. Ens estaborneix com una bufetada forta, seca, tot i que no inesperada. I quan volem reaccionar ja és massa tard, tot ha passat. Tenc la sensació que, sense ser la voluntat de l’autora, Mirall trencat és un al·legat al Carpe diem.

Tot i que l’atmosfera no és del meu gust, l’art de l’autora fa que tot sigui preciós, convertint la lectura en el plaer que és la bona literatura.

No he vist la sèrie que se’n va rodar per a televisió, ni tenc intenció de veure-la; m’ha dit en Sebastià –qui m’havia recomanat aquesta novel·la- que el paper de n’Armanda el fa n’Emma Vilarasau, i no és precisament la meva actriu preferida, ni s’assembla per res a la “meva” Armanda de Mirall trencat.

Excel·lent novel·la, absolutament recomanable.

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en aficions, opinions, sensacions. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a mirall trencat

  1. caterina ha dit:

    Aquest és el llibre del qual et referies al comentari que me vares deixar al meu post? Rodoreda és un clàssic de la literatura catalana, no ho pos en dubte, però després d’Aloma… La trob excessivament depriment i, sincerament, ara mateix crec que no estic preparada per a llegir llibres tan durs. Durs si, però no tant, almenys no tant despriments :S

  2. Queralbs ha dit:

    Sí caterina, és aquest. I és cert que no és gens alegre, però està tant ben escrit que desborda art com un brollador.
    De totes maneres, jo avui també he canviat, he deixat na Rodoreda i he passat a en Jaume Cabré, un altre dels grans.
    Bona lectura!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s