feliciòmetre

felicitat1.jpgEn aquest temps de crisi econòmica som cada dia més els qui ens sentim insatisfets, irritats, nirviosos, estressats, fins i tot deprimits, perquè no podem mantenir el tren de vida material que havíem assolit en els temps de vaques grasses. Ens sentim infeliços. 

Davant d’aquesta situació, em faig una pregunta: ¿com es mesura la felicitat? ¿com la mesuram, cadascú de nosaltres?

Per sentir-nos bé, satisfets ¿hem de tenir el darrer model de telèfon mòbil, un televisor Led HD 3D, un cotxe nou, anar de viatge cada any, vestir a la moda que ens imposen les marques, …? ¿són aquests els valors de la nostra societat?     

Potser ara, en temps de crisi econòmica, és un bon moment per a revisar els criteris del nostre barem per a mesurar la felicitat. Siguem crítics amb la nostra manera de ser feliços.

Parlar amb els amics pel simple plaer de parlar-hi, contemplar una posta de Sol, fer o rebre una carícia, escoltar una cançó, regalar un somriure, ajudar a un fill a estudiar, olorar la roba neta, tornar a mirar velles fotografies, … Són tants i tant senzills els plaers que tenim al nostre abast, que moltes vegades no els donam la importància que tenen.

No dic que sigui fàcil, però es tracta de conscienciar-nos que tenim suficients quirats humans per saber que serem més lliures sense el pes de la dependència de tantes coses. Si som capaços de girar la truita, d’assumir uns valors de caire menys material i més humanístic, estic convençut que aconseguirem una cota més elevada de benestar, ens sentirem millor, serem més feliços.

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en opinions, sensacions, vivències. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

5 respostes a feliciòmetre

  1. Carme ha dit:

    M’agrada molt el teu feliciòmetre!
    I ho dius molt bé, són tants i tan senzills els plaers que tenim al nostre abast!
    Però realment per a poder-los gaudir, hi ha gent que ha de canviar força coses a la seva vida. Jo crec que sentir felicitat o plaer, hem de sentir que aquell fet senzill i quotidià ens acosta d’algun
    a manera o en alguna mesura als nostres objectius a la vida. Si el nostre objectiu és ser feliç i fer feliç a qui ens envolta, gaudirem de moltes coses. Si el nostre objectiu és aconseguir un status o alguna cosa material… no gaudirem de res de tot això o en gaudirem molt poc. Com tu dius hem d’assumir uns altres valors, més humans.
    M’ha agradat aquest post!

  2. kpitana ha dit:

    ara mateix acab de ser feliç..amb qué? amb una abraçada des meu fill gran que m’ha dit -demà mami te promet que descansaré molt i així tu també descansaras, tots dos descansarem!!! i s’ha posat a riure mentre els seus ulls es clucaven de cansat, bona nit home feliç de les petites coses.

  3. Queralbs ha dit:

    És talment com dieu, són aquestes petites coses, sensacions, plaers, valors, que tots tenim al nostre abast, el que ens pot ajudar a trobar la felicitat. No és a fora, està dins nosaltres, només hem de saber cercar.
    Gràcies per la visita, en tornar-hi us faré un cafetet!

  4. caterina ha dit:

    Fa poc més d’un mes vaig acabar de llegir “La bona cris” d’Àlex Rovira. Deia que hem entrat en una dinàmica de feina i competitivitat en els darrers anys que porten a la infelicitat, en contra del que mos facin creure, i que era una infelicitat perillosa perquè molts ni se n’adonen. Que les coses havien de canviar, utilitzar més la nostra imaginació, perquè si seguim amb la dinàmica d’abans i d’aquí a poc comencem a sortir de la crisi fent el mateix que abans, la propera crisi serà pitjor. Tenim la capacitat de canviar però no sé, veig al meu entorn i estam adormits. Gent adormida, almenys els d’aquest país, pot canviar el rumb de les coses? Ara mateix me costa de creure… I sí, hi ha més gent infeliç de la que pensam perquè hem deixat de banda els petits plaers per falta de temps.

  5. Queralbs ha dit:

    La competitivitat és inversament proporcional a la felicitat; com bé indiques, si actuam per competir, Caterina, malament; hauríem d’actuar per convicció, seguint el dictat de la nostra consciència. Només així podem assolir la pau interior, que és el que més s’assembla a la felicitat. No la cerquem en coses externes, perquè no la trobarem mai. Insistesc, és al nostre interior.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s