Aquest dissabte, dia 31 de maig, es celebra el Dia mundial sense tabac.
Jo vaig fumar prop de vint anys. Ho vaig deixar en dues ocasions, per tornar a recaure al cap de devers un any, ambdues vegades. La tercera va ser la definitiva –o això esper-. Ara fa uns cinc o sis anys, no ho record bé, que no fum. No puc dir que no hi tornaré mai, però faré el possible per evitar-ho. I ho faré perquè d’ençà que no fum me trob molt millor de salut, no tenc aquella tossina cada matí i cada vegada que me pegaven rialles, ni estic tot l’any constipat, com me passava abans, ni me cans tant en pujar escales. Vaja, que me trob millor, de molt.
Ara tenc una altra assignatura pendent: els quilos. Aquests punyeteros són com l’IPC, no deixen d’augmentar, o al menys no hi ha manera de baixar –ja podrien ser com la borsa-. Un dia d’aquests hauré de veure mem què faig al respecte.
Però tornant al tabac, us diré un parell de pautes que seguia per deixar-ho. Vaig escriure una llista amb els beneficis de fumar, i una amb els perjudicis. En tenir fumera, m’aixecava i anava a fer una volta, o a beure un bon tassó d’aigua. I, sobretot, vaig adoptar una actitud ferma, o com se sol dir vaig canviar el xip. Com us podeu imaginar les dues llistes eren de dimensions ben diferents, quantitativament i qualitativament. En haver passat els primers quinze dies, ja està.
Ara hi ha manuals que diuen que van molt bé per ajudar a deixar de fumar.
Cada dia hauria de ser el dia sense tabac.
Salut (mai millor dit)!
viure.cat 
Jo no puc opinar molt sobre aquest tema, ja que no he fumat mai. Supòs que per això no puc entendre que li veu sa gent a n’es tabac, i molt menys que sa gent que ho ha deixat, hi torni.
Sobre lo de l’IPC, totalment d’acord, no se on arribarem avui he sentit que tenim la taxa mes alta dels darrers 11 anys.
Jo tampoc he fumat mai. Als 8 anys, i aprofitant que la meva tia era a la cuina, vaig aprofitar per pegar una calada a un ducados ¬_¬ Quin fàstic! Encara record l’oi que me va fer. Arrel d’això mai he tingut temptacions de tornar-lo ha tastar quan me n’han oferit un! jaja Potser faci això amb els fills jo. AL 8 anys perquè agafin oi els faré fumar. Tot sigui que la jugada em surti malament i a aquesta edat ja me fumin com a carreters ajaja ;D
Jo vaig començar a fumar als 12 anys i vaig fumar gairebé fins als 40, ho vaig deixar perquè vaig entendre que la vida als fumadors se’ns posava molt difícil, però m’agradava molt fumar i sempre he pensat que algun dia quan ja tingui poques responsabilitats i ningú que depengui de mi directament, tornaré a fumar.
Lo dels kilos és una altra cosa. Ara estic fent una dieta i en fan uns massatges que eliminen grassa, tot en mans d’una dietista titulada, però no sé si se’n sortirà i això que jo hi poso voluntat.
Poc a poc hem d’anar renunciant als plaers de la vida.
Guillem, jo abans de fumar tampoc ho entenia, però quan t’enganxes el trobes mel. Millor no haver fumat mai.
Caterina, a ca nostra només fuma la meva dona, i els dos fills li donen molta creu, estan ben conscienciats. Ja veurem com acabaran. Però jo record que quan vaig fer la 1a comunió, als 8 anys, també en vaig fumar un i me va fer oi, i en canvi … ja ho veus, després vaig fumar més d’un paquet diari.
Sol solet, a vegades també ho pens que si arrib a certa edat hi tornaré, tanmateix … ja ho veurem. I ¿on dius que donen aquests massatges per eliminar greix?!!
Gràcies per la vostra companyía.
Visca el món sense fum i sense tabac. Els que no hem funat mai, agraim moltíssim els llocs sense fum, que ara, tot just comencem a disfrutar. Però encara passa sovint que vas fer un cafè i surts empudegat. Cada dia hauria de ser el dia sense tabac: